Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 8 sur 8

La vida mentidera dels adults
Par Elena Ferrante. 2020
L'autora de la saga «L'amiga genial» torna per recordar-nos per què fascina a 30.000.000 de lectors en 42 països i…
per què és l'enigma més gran de la literatura actual. «Dos anys abans de marxar de casa, el meu pare va dir a la meva mare que jo era molt lletja.» Així comença aquesta novel·la extraordinària sobre el descobriment de la mentida, de l'amor i del sexe, narrada per la inoblidable Giovanna, una jove que s'entesta a conèixer la seva tieta Vittoria, incomprensiblement desapareguda de les converses i dels àlbums de fotografies familiars. Amb això desencadenarà, sense saber-ho, l'enfonsament de la seva família intel·lectual i burgesa, perfecta només en aparença. Mestra absoluta de la intriga, Ferrante nodreix la trama de sorpreses i lliga prodigiosament la misteriosa història familiar i amorosa a un braçalet que passa de mà en mà. No hi ha ningú com l'autora per descriure la complexitat de les passions humanes i totes les intermitències del pensament i del cor. Ressenyes:«La veu de Ferrante ens guia, ens sacseja, ens arrossega [...] i ens fa estimar i odiar cadascun dels seus personatges. La Giovanna no pot deixar de mirar. Nosaltres tampoc: volem, hem de saber, costi el que costi.»Antonella Lattanzi, La Stampa «La revelació més transcendent de la narrativa europea durant l'últim quart de segle.»Robert Saladrigas, La Vanguardia «A la meva tauleta de nit hi tinc els diaris de Virginia Woolf, els relats de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante.»Leïla Slimani «Una força evocadora, despietada i inèdita fins avui.»Titti Marrone, Il Mattino «Aquesta vegada Ferrante va directa a guanyar el Premi Strega. [...] Una nova saga imprescindible.»Davide Turrini, Il Fatto Quotidiano «La seva veu narrativa té un timbre inequívoc i personalíssim: és capaç de [...] crear unjo que inunda la pàgina fins a tornar-se de carn i ossos davant dels nostres ulls.»Laura Fortini, Il Manifesto «La protagonista està tan ben dibuixada i el seu patiment és tan palpable que ens fa desitjar la redempció, o almenys una mica de pau per a aquesta ànima amiga, pròxima, familiar, germana. Una gran novel·la, densa i complexa, per llegir subratllant cada pàgina, amb una profunditat que provoca vertigen.»Critica Letteraria «Les novel·les d'Elena Ferrante m'han lligat a la butaca, llegint i celebrant.»Juan Marsé «Res del que llegim sobre Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les.»The New York Times «Soc fan de les seves novel·les.»Zadie Smith «Els seus personatges femenins són veritables obres d'art.»El País
Quina nit: El disc que va canviar les nostres vides
Par Pep Sala, Joan Capdevila. 2021
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.
Contra-diccions: Un foc creuat sobre el món contemporani
Par Beth Gali. 2013
Contra-diccions és el resultat d’una recerca narrativa a través de diàlegs virtuals a catorze bandes que transcorren en espais i…
temps diferents. Un relat que apassiona per la sinceritat i la claredat com s’expressen les idees i on, sovint, l’autora sembla jugar voluntàriament a fet i amagar amb el lector. El mes de febrer del 2009, Beth Galí viatjà a Bòston per entrevistar Noam Chomsky, professor emèrit del departament de lingüística del Massachusetts Institute of Technology i activista impenitent i mordaç. Aquella primera conversa amb Chomsky va empènyer l’autora a seguir explorant el món contemporani per mitjà de converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs, artistes i escriptors, amb els que ha anat teixint una xarxa de diàlegs —convertida més tard en un assaig dialogat— on les converses s’entrellacen i s’organitzen entorn dels temes més candents del moment actual.
El músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint
Par Jaume Collell. 2013
Jaume Collell, amb El músic de l’americana vermella, ha escrit la biografia vibrant i plena de vida d’un dels músics…
més excepcionals i desconeguts d’aquest país: Joan Viladomat, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel, la més insòlita, bigarrada i divertida que es recorda. Durant els anys vint Barcelona és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l’Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l’acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangosi sarsueles del género ínfimo. El músic porta sotana els anys de seminari. Del bressol tèxtil, prop del Ter, el seu «Fumando espero» aviat arriba a les ribes del Plata. El 1926 es fan més de 500 funcions del quadre líric El tango de la cocaína al teatre Victòria. Li editen pasodobles a París i foxtrots a Berlín i Nova York. Dedica «Catalunya plora» a la mort d’Àngel Guimerà, que no para de sonar, d’Emili Vendrell a Los Relámpagos, tal com el popularíssim «El vestir d’en Pasqual», de Núria Feliu a Hidrogenesse. No surt a l’Enciclopèdia Catalana, però els seus èxits s’escampen per Europa i Amèrica, i de Tòquio a Sydney, des dels discos de pissarra fins a la televisió per cable i YouTube.
Una fabulosa novel·la riu en quatre entregues, que perdurarà com a una de les obres mestres de la literatura del…
segle XXI. Una tetralogia fascinadora que té com a teló de fons la ciutat de Nàpols a mitjans de segle passat, i la Lenù i la Lila com a protagonistes, dues dones joves que tot just comencen a aprendre a governar la seva vida en un entorn ben difícil. La relació sovint tempestuosa entre ambdues ve acompanyada d'un cor de veus que donen cos a la història i que ens mostren la realitat d'un barri pobre, habitat per gent humil que obeeix sense dir ni piu la llei del més fort. Però en les quatre novel·les trobem personatges de carn i ossos, que ens intriguen i ens captiven per la força i la urgència de les seves emocions, així com per la manera en què aconsegueixen seguir endavant amb la empenta de la seva intel·ligència. «Volia explicar només la vida de duesdones -diu l'autora-. I per fer-ho era necessari filtrar la història en el transfons de les seves existències, les coses que d'una manera o altra tenien a veure amb elles. M'agradaria que el relat contribuís a contemplar en termes narratius un pedaç de la història d'Itàlia.». La crítica ha dit:«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han tingut lligat a la butaca, llegint i celebrant unes pàgines on l'emoció mai no és banal: el dolor i l'alegria de sentir-se vius són allà per a què que el lector se'ls faci seus».Juan Marsé «El més meravellós de l'enigma Ferrante és que podem concentrar-nos només en les seves obres».Roberto Saviano «Estimo tant la Lenù... Vaig plorar llegint-la».Jonathan Franzen «Res del que llegim sobre Elena Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les. [...] Expliquen una història de dones amb tanta sinceritat que, en lloc d'observar una vida, hom quasi sembla experimentar-la en primera persona».The New York Times «La primera obra italiana en dècades mereixedora el Premi Nobel».The Guardian «A la meva tauleta de nit hi ha els diaris de Virgina Woolf, els contes de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante».Leïla Slimani «Soc fan de les seves novel·les, que aborden amb tots els ets i uts l'amistat tal com l'entenem les dones».Zadie Smith «M'ha corprès. M'ha causat un gran impacte».Elizabeth Strout «Quan una lectora entra en aquestes pàgines, comença a sentir coses que ha viscut, que ha patit, que ha gaudit, i les sent explicades per primera vegada des d'un altre lloc, lluny dels llocs comuns, de la ideologia, de la militància».Roberto Saviano «La revelació més transcendent de la narrativa europea en el darrer quart de segle».Robert Saladrigas, La Vanguardia
Cròniques del mal d'amor: L'amor que molesta, Els dies de l'abandonament, La filla fosca
Par Elena Ferrante. 2006
El debut literari d'Elena Ferrante, previ a la publicació de la tetralogia que la va catapultar a l'olimp dels escriptors.…
Cròniques del mal d'amor reuneix les tres novel·les que han convertit Elena Ferrante en una de les veus més prestigioses de la literatura italiana contemporània. L'amor que molesta és la novel·la que va revelar el talent de l'autora. Hi explora amb crueltat i passió la relació de la Delia amb la seva mare, l'Amalia. El segon, Els dies de l'abandonament, explica la història angoixant d'una jove mare de dos fills que es veu abocada a un pou profund quan el marit l'abandona. Tanca la trilogia La filla fosca, on trobem la Leda. La coincidència amb alguns personatges d'una família inquietant desencadenarà un reguitzell de reflexions i tot de records al voltant dels orígens, la maternitat i la llibertat.
La frantumaglia: Un viatge al cor de l'escriptura
Par Elena Ferrante. 2003
Un volum en el qual es recullen, en forma de cartes o d'entrevistes, les fonts d'inspiració de l'Elena Ferrante i…
on s'explica què significa per a ella la feina d'escriure. «Saps quan et ronden pel cap les notes d'una peça, i després, quan et poses a cantar-la, la cançó és totalment diferent de la que t'obsessionava? O quan tens molt present el racó d'un carrer, però no saps on queda? Per donar un nom a aquests fragments faig servir una paraula que és de la meva mare: frantumaglia. Són bocins i trossos que venen de no se sap on i que fan soroll, fins i tot molesten», comentava Ferrante amb la seva editora, Sandra Ozzola, la primavera del 2015. La Frantumaglia són els trossos que habiten el laboratori d'Elena Ferrante des que va començar a escriure, a començament dels anys noranta, fins avui, quan la crítica i el públic ja aclamen aquesta figura com un clàssic contemporani. Llegir aquest llibre és com obrir els calaixosde la taula de Ferrante i fixar la mirada en el com i en el perquè Ferrante va escriure primer les tres novel·les de Cròniques del desamor i després l'esplèndida saga de Les dues amigues.
Qui toca aquesta nit?: Una història del rock en 64 concerts
Par Ricky Gil Giner. 2023
Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar…
els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York.«La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què "després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».