Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 11 sur 11

Doncs jo ho veig així: Sobre la crisi econòmica i més
Par Xavier Sala i Martín. 2010
Una antologia dels controvertits articles periodístics de l'economista espanyol més polèmic, contestatari i, al mateix temps admirat i seguit. Provocador…
per alguns, visionari per d'altres. L'única cosa que Xavier Sala i Martín no suscita és indiferència. Amb rigor i senzillesa, Xavier Sala i Martín explica, tant als experts com als neòfits, les bases de l'economia i del sistema econòmic mundial. L'actual crisi financera, definida per l'autor com una de les més importants dels últims cent anys, centra gran part dels seus darrers articles periodístics recollits en aquest llibre. També ens ofereix la seva opinió sobre temes com el canvi climàtic, la situació de l'Àfrica i altres aspectes de l'actualitat mundial, amb una nova visió de l'economia que deixa de banda propostes obsoletes i planteja els grans temes amb lucidesa i originalitat.
101 dubtes del català resolts per l'Optimot
Par Optimot. Consultes Lingüístiques. 2021
Un llibre pensat per ajudar els parlants a resoldre els dubtes lingüístics de la vida quotidiana. On comprem les entrades…
al teatre: a la «taquilla» o a la «guixeta»? Quina diferència hi ha entre «compte», «comte» i «conte»? Tenim un nivell d'anglès «intermedi» o «intermig»? L'Optimot, a través d'aquest llibre, resol tots aquests dubtes de llengua i molts altres de manera pràctica i divulgativa, amb exemples il·lustratius i una bona dosi d'humor. Amb aquests textos, elaborats a partir de les fitxes de l'Optimot, els parlants podran resoldre dubtes amb què es troben a l'hora de parlar i d'escriure en català, tant pel que fa a l'ortografia, a la morfologia, a la sintaxi com al lèxic. 101 dubtes del català resolts per l'Optimot és un llibre avalat per aquest mateix servei de consultes lingüístiques de la Direcció General de Política Lingüística. L'Optimot és un referent en la divulgació de la llengua. El seu web cada anyregistra al voltant de 18 milions de visites i el servei d'atenció personalitzada atén més de 5.000 consultes. Al portal de l'Optimot es poden cercar dubtes de català en diferents diccionaris i recursos lingüístics com ara les fitxes, de les quals s'ha nodrit aquest llibre. També s'hi ofereix un servei d'atenció personalitzada al qual els usuaris poden enviar consultes de llengua. L'Optimot es va crear el 2008 i treballa en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Sexe ficció: Manual per a pubilles del segle XXI
Par Marta Pontnou. 2021
Marta Pontnou desmunta, sense pèls a la llengua, els estereotips, les pors i els complexos de les pubilles del segle…
XXI. Sexe ficció és un recull dels articles àcids i divertits que Marta Pontnou ha publicat a Núvol durant l'últim any. Amb molta ironia i amb una exactitud hilarant, Pontnou i el seu grup d'amigues, les Putes Celebrities, es rebel·len contra la grisor de la pandèmia i planten cara als homes que viuen ancorats al parvulari de l'amor. Amb un posicionament feminista, Marta Pontnou posa paraules als pensaments que moltes dones tenen a la punta de llengua, sense eufemismes i amb molt d'humor. Sexe ficció és un al·legat a favor de la passió i l'elegància, il·lustrat per la Raquel Gu. Ressenyes:«El que escriu aquesta senyora és una barbaritat que mereix ser llegida per totes les dones.»Candela Peña «Una veu original, atrevida i descarada que ens fa somriure amb veritatsque ens costa d'escoltar.»Carme Forcadell «Una veu que defensa amb elegància, ironia i contundència el dret a reivindicar el nostre cos i el nostre caràcter.»Laura Rosei
La cita: O la història d’una polla jueva
Par Katharina Volckmer. 2020
Una novel·la provocadora i intimista que reflexiona sobre la identitat sexual i la condició humana. La Sarah, d'origen alemany, acudeix…
a la consulta del doctor Seligman per sotmetre's a una operació de canvi de sexe. Mentre el cirurgià, que és jueu, li examina la vagina, la Sarah li confessa les seves fantasies sexuals amb Hitler i un robot, i la vergonya que sent per haver nascut a Alemanya. "Quan era jove sempre pensava que l'única manera de superar de debò l'Holocaust era estimar un jueu", confessa al cirurgià. En un monòleg sarcàstic i punyent, la Sarah -des de la llitera del metge- reflexiona sobre la condició humana, el paper de la dona al segle XXI i el seu malestar pel fet d'haver nascut amb un sexe amb el qual no s'identifica. El doctor Seligman es converteix en el confessor silenciós dels seus temors i neguits. Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb una novel·la provocadora, intimista i hilarant que manté la tensió literària a través d'un discurs sense tabús que pretén fer les paus amb un mateix i amb la història.
Salvem els mots
Par Jordi Badia i Pujol. 2021
Jordi Badia recull dos-cents mots que estan en perill d'extinció i que, entre tots, cal que salvem i reivindiquem A…
cal dentista, hi aneu quan teniu una "dent corcada" o una "càries"? Per assistir a una celebració, "us arregleu", hi aneu "mudats" o ben "empolainats"? Trobeu que l'alemany és un idioma "enrevessat" o "complicat"? La llengua ens ofereix expressions sinònimes per parlar del nostre entorn o de les accions que fem cada dia, però d'alguns d'aquests mots n'abusem i, sense voler, fem que uns altres vagin caient en desús. I quan un mot o una locució perden pistonada, tenen molts números d'extingir-se. El lingüista Jordi Badia, amb aquest llibre, vol reivindicar totes aquelles paraules i expressions que actualment són a la corda fluixa perquè han estat arraconades per la pressió del castellà, o bé perquè formes sinònimes, sovint no tan precises, n'han acabat ocupant l'espai genuí. Ressenya:«En Jordi Badia documenta (i reivindica) una llengua rica, fresca, natural, eficaç, rotunda i poderosa. Vivíssima arreu del país.»RAFEL NADAL
Jardins secrets: 99 llibres per tornar a llegir
Par Ponç Puigdevall. 2022
Un elogi de la lectura, un itinerari a través de la narrativa catalana del present Jardins secrets. 99 llibres per…
tornar a llegir recull una selecció de les ressenyes que Ponç Puigdevall ha anat publicant a la premsa des del 1991 fins avui mateix, la gran majoria corregides i renovades de la mateixa manera que el pas del temps corregeix i renova tothom, i pretén defensar la bellesa d'un dels infinits itineraris que es poden traçar sobre el mapa de la narrativa catalana dels últims trenta anys. «En la tria dels títols és inevitable advertir-hi uns buits que es podran considerar clamorosos, però les absències més greus s'expliquen perquè m'he deixat endur pel criteri del meu gust particular -són uns llibres que m'han agradat i que admeten, em penso, la prova de la relectura-, amb l'esperança que un gust deixa de ser arbitrari no quan se'l considera correcte -¿i qui ho pot decidir, això?-, sinó quan se l'argumenta amb la màxima exactitud possible», escriu Puigdevall. «Llegir inspira uns somiejos que ajuden a ser d'una altra manera, i sempre produeix una sensació infantil d'estranyesa i enlluernament, com si de sobte s'entrés en una casa diferent de la pròpia i es topés amb l'atractiu misteriós de la raresa, amb extravagàncies personalíssimes, amb singularitats capritxoses», s'afirma en aquest inventari d'experiències de lector, unes notes sobre la literatura del present que no tenen cap voluntat de fundar un cànon i sí, en canvi, la il·lusió de despertar el desig de llegir. Jardins secrets és sobretot un elogi dels territoris inacabables de la lectura i recorda que cada lector, de fet, és un crític que fa créixer una altra pell per damunt de la que ha construït l'autor amb l'art de la seva escriptura. Ho va dir Armand Obiols en confessar el secret de la seva avidesa insaciable de lectures: «Llegeixo per crear-me. Sense les meves lectures jo seria un ésser molt distint de qui soc». Amb la fascinant contundència de la seva prosa, Julien Gracq deia el mateix d'una manera diferent: «és prou sabut que cada llibre no només s'alimenta dels materials que li ofereix la vida, sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres».
Als marges: Converses sobre el plaer de llegir i d'escriure
Par Elena Ferrante. 2021
La «cambra pròpia» d'Elena Ferrante: les lliçons de literatura de l'autora que més intriga suscita entre els lectors de tot…
el món, amb més de vint milions de lectors. Elena Ferrante dibuixa un recorregut històric i personal sobre la inspiració i sobre la crida que va sentir des de ben menuda per esdevenir una escriptora. Així, de mica en mica, ens enumera les figures clau de la seva formació literària i alhora va afinant els seus consells sobre la creació dels personatges i de la trama. Des de Shakespeare fins a Gertrude Stein, passant per les obres de Diderot, Jane Austen o Virginia Woolf, fins a la culminació amb Dante i Beatriu, la Ferrante relliga les seves lectures amb l'obra i la biografia pròpies i per primera vegada les comparteix amb el lector des d'una nova intimitat. «Quan escric, ni tan sols jo sé qui soc».Gazzetta del Sud
La màgia d'escriure
Par José Antonio Marina. 2014
La gran creació de la intel·ligència és la capacitat d'expressar, dir, comunicar-nos, escriure. És el moment de la gran síntesi,…
deposar en net. El que sentim confusament, allò que sabem en termes generals, el que ens passa pel cap com una sospita o un desig de premonició adquireix precisió i fermesa. Aquest també és un llibre de màgia, com ho era La màgia de llegir. Tracta de la transfiguració de la realitat. El que eren les coses, esdeveniments, passions, es transforma en paraules. Hi pot haver màgia més gran? A La màgia d'escriure ens acostem a la intel·ligència que crea mitjançant paraules i ens preguntem: com podem ensenyar a escriure a l'escola, a l'educació secundària? Com podem els adults aprendre a escriure? En aquest llibre, però, hi ha una tercera part. També hem entrat a l'habitació de treball de molts escriptors per descobrir-hi els seus secrets, els mecanismes més ocults de la creativitat. Hem fet de cronistes d'allò que és meravellós. I, després, hem intentat fer una pedagogia de la creació literària. No se'ns pot acusar de ser massa humils. José Antonio Marina i María de la Válgoma.
1984
Par George Orwell. 1949
Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la…
censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».
Clar i català: Els barbarismes (i barbaritats) més freqüents i com pots evitar-los
Par Jo Aprenc Català @joaprenccatala. 2023
Ara és l’hora de parlar clar i català! Descobreix els barbarismes més comuns i com evitar-los en un llibre imprescindible.…
100 BARBARISMES PER APRENDRE A PARLAR MILLOR LA LLENGUA (CATALANA) Parles sovint en català, però de tant en (quant) tant deixes anar un barbarisme? Et (dona apuro) fa vergonya cometre errors però no saps com evitar-los? (Menos mal) Encara sort que tens aquest llibre!Deixa't de (tonteries) ximpleries i comença a (exprimir) esprémer la llengua com mai. Descobreix 100 barbarismes de la llengua catalana, aprèn les seves formes en català i enriqueix el teu vocabulari amb les expressions més genuïnes i divertides de la nostra llengua. HA ARRIBAT L'HORA DE DONAR UNA (PATADA) PUNTADA DE PEU ALS BARBARISMES I PARLAR LA LLENGUA COM CAL!
No val a badar: Més de cent mots catalans intraduïbles
Par Jordi Badia i Pujol. 2023
Un recull de més de cent mots catalans intraduïbles a altres llengües que hem de reivindicar perquè no caiguin en…
l'oblit. «Andròmina», «rai», «colla», «déu-n'hi-do», «coent», «petar», «cofoi», «patxoca», «nòmer», «somiatruites»... En aquest llibre hi trobareu més d'un centenar de mots d'aquesta mena. I què tenen en comú? Doncs que tots, per una raó o altra, són exclusius de la llengua catalana. I són únics perquè, si els cerquéssim en un diccionari bilingüe, ens costaria Déu i ajut trobar-ne la traducció a les altres llengües. Són allò que podríem anomenar «mots intraduïbles». Per aquest motiu no podem badar i cal que els preservem com un bé preuat. A No val a badar hi trobareu exemples de tots aquests mots usats pels nostres escriptors, al costat d'explicacions sobre els significats, l'origen i l'evolució de cadascun, a més d'una munió de derivats, frases fetes i refranys. La sensació que us deixarà la lectura d'aquest llibre és que tenim una llengua rica i variada però, sobretot, que té recursos per a continuar creixent.