Résultats de recherche de titre
Articles 1 à 20 sur 41
Chevalier Auguste Dupin i la carta robada
Par Edgar Allan Poe. 2014
Una preciosa adaptació de la novela d'Edgar Allan Poe amb illustracions de Roger Olmos Quina és la clau que resol…
un misteri? On hem de buscar un objecte que algú ha amagat amb la intenció que ningú no el trobi? Per què els policies tendeixen a no encertar la resposta? Són adequats, els seus mètodes d'investigació? Què val més: pensar amb la raó, com un matemàtic, o amb el cor, com un poeta? L'essència d'aquestes preguntes es va desgranant al llarg d'aquesta truculenta història sobre el robatori d'una carta. Intrigues polítiques i alta societat, un ministre que roba i un policia incansable... però, per damunt de tots, el sorprenent personatge de Chevalier Auguste Dupin, un investigador que sap raonar seguint una altra lògica. I és que, de vegades, només si som capaços de pensar diferent dels altres aconseguirem trobar allò que busquem.La senyora Dalloway
Par Virginia Woolf. 1927
La primera de les novel·les amb que Virginia Woolf revolucionà la narrativa del seu temps. «Virginia Woolf es déu, ningú…
no ha escrit millor que ella.»Milena Busquets Londres, un dia de juny de 1923. La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d’un important membre del Parlament britànic, mare d’una filla adolescent i amfitriona perfecta, està embarcada en l’organització d’una festa que ha de celebrar a la tarda. Durant els preparatius va amunt i avall de la capital anglesa, es troba amb amics i coneguts, i es replanteja fets del seu passat: la relació amb un antic pretendent, amb una amiga afectuosa... Al llarg de la mateixa jornada, però lluny de la laboriositat festiva de la senyora Dalloway, un veterà de la Primera Guerra Mundial, Septimus Warren Smith, intenta gestionar com pot els horrors al·lucinatorisque el turmenten i la marginació social en què ha caigut. Partint d’aquestes dues trames antagòniques, puntejades per salts enrere en el temps i que només s’uneixen a la fi d’una manera colpidora i subtil, Virginia Woolf construeix una de les novel·les més emblemàtiques del modernisme anglès. Gràcies a l’ús magistral, gairebé pioner, de les tècniques narratives més dispars i innovadores -el monòleg interior, la polifonia, el detallisme líric-, Woolf dona una visió exhaustiva de la realitat a la vegada que explora sagaçment el món interior dels seus personatges. El resultat és una novel·la impecable, plena de virtuosisme, de sensibilitat i d’intel·ligència.Les pomes daurades del sol
Par Ray Bradbury. 1953
Gràcies a Bradbury retrobem allò meravellós, el més terrible i el més sublim, l’inesperat i el malson que es transforma…
en una visió obsessionant i lúcida sobre la nostra condició. Posseïdor d’un dels talents més visionaris del segle XX, Ray Bradbury ens va deixar alguns contes que són obres mestres del gènere. En aquest volum trobarem trenta-dos relats cabdals que revelen el Bradbury més imaginatiu, però sobretot hi retrobarem un escriptor tendre, capaç d’explicar, amb la història d’un individu o d’un fet mínim, tota una visió dramàtica sobre l’home i allò que l’espera. Un autor que ens ha dotat de figures i símbols que ens ajuden a entendre l’univers que habitem, com ara el cèlebre «efecte papallona», expressat amb gran encert en el conte «El so d’un tro».Pnin
Par Vladimir Nabokov. 1957
Una de les novel·les més autobiogràfiques de Vladimir Nabokov. Publicada originàriament l'any 1957, Pnin és una de les novel·les més…
autobiogràfiques de Vladimir Nabokov. El seu protagonista, Timofey Pnin, és un professor universitari de mitjana edat que, després de fugir de la Rússia comunista i de l'Europa amenaçada pels nazis, s'ha instal·lat als Estats Units, on treballa a la fictícia Universitat de Waindell. Allí, ha de fer front a mil i una peripècies per adaptar-se a l'estil de vida americà i per sobreposar-se a les seves dificultats amb l’idioma anglès. Basant-se en la seva condició d'exiliat, Nabokov construeix un relat divertit, complex i fascinant, en què la comicitat dels successos més esperpèntics cohabita sense esforç amb l’absurd més inquietant i la tendresa més humana.Foc pàl·lid
Par Vladimir Nabokov. 1962
Una burla brillant sobre els excessos d'una certa crítica literària, un relat tortuós sobre la naturalesa fictícia de la realitat…
i, sobretot, un tour de force triomfal contra les constriccions del gènere de la novel·la i els límits del llenguatge. Poques novel·les mostren tan bé com aquesta les altíssimes cotes de llibertat imaginativa i d’atreviment formal que va assolir la narrativa de ficció durant el segle XX. Foc pàl·lid és, sota la seva aparença d'estudi literari convencional, una bomba de creativitat enjogassada, plena de reptes i de provocacions hipnòtiques. El poeta nord-americà John Shade ha mort assassinat. El seu últim poema, Foc pàl·lid, es publica acompanyat d’un pròleg, unes prolixes notes i un peculiar índex de noms a cura de l’editor d’en Shade, Charles Kinbote. Però en el seu comentari, Kinbote es mostra intolerant i excèntric; un boig, qui sap si perillós. I a mesura que les notes es tornen més personals, potser revela més que no voldria. Gràcies al talent ple de saviesa de Nabokov, tan hereu de Cervantes com precursor de la postmodernitat, aquests materials acaben configurant una burla brillant sobre els excessos d’una certa crítica literària, un relat tortuós sobre la naturalesa fictícia de la realitat i, sobretot, un tour de force triomfal contra les constriccions del gènere de la novel·la i els límits del llenguatge.Jezabel
Par Irène Némirovsky. 1936
Un agut relat d'Irène Némirovsky, l'obra va ser acollida amb entusiasme no només a França: el New York Times la…
va considerar en el seu moment «la successora de Dostoievski» A la sala d’un tribunal se celebra el judici d'una dona. Gladys Eysenach ja no és jove, però ha estat molt bonica. Se l'acusa d'haver assassinat el seu amant, molt més jove que ella. Els testimonis van desfilant i l'advocat i el fiscal s'enfronten. Asseguda al recinte dels acusats, la protagonista sent fragments de la narració de la seva pròpia vida: la infantesa, l'exili, l'absència del pare, el matrimoni, les relacions tumultuoses amb la seva filla, l'edat i el declivi, fins a l'acte irreparable. Els membres del jurat i el públic remuguen, s'encenen. Però el culpable qui és? L'acusada? O el temps que fa bocins les il·lusions?Charlie i la fàbrica de xocolata
Par Roald Dahl. 1964
A Charlie i la fàbrica de xocolata, Roald Dahl ens ofereix, de manera viva i sensible, una història meravellosa, intrigant…
i sorprenent. El senyor Wonka, propietari d'una fàbrica de xocolata, ha amagat cinc bitllets d'or dins cinc xocolatines. En Charlie té la sort de trobar un d'aquests fabulosos premis. Gràcies a aquesta troballa, la seva vida i la de la seva família canviarà.Els relats del pare Brown
Par G. K. Chesterton. 2013
Presentem en un sol volum tots els relats del pare Brown: els aplegats en els cinc llibres originals més alguns…
que no es van arribar a recollir en llibre, la majoria totalment inèdits en català, i traduïts tots per Imma Estany. El pare Brown, aquest capellà baixet i gras i d’aspecte ingenu, que es mou acompanyat pel seu paraigua, té una de les capacitats deductives més extraordinàries de tota la literatura d’intriga. G. K. Chesterton va concebre el seu detectiu a l’ombra de Sherlock Holmes, encara que allà on el prodigi de Conan Doyle usa la fredor de la lògica i dels detalls científics per desxifrar els enigmes, el pare Brown posa en primer lloc la intuïció alhora que desplega el saber moral de qui ha passat moltes hores dins del confessionari. El pare Brown ens convenç que totes les malifetes dels homes es deriven d’haver traït algunes òbvies i oblidades veritats elementals. Sense la sagacitat del moralista, la lògica i la deducció estan abocades al fracàs. Tanmateix, la tèrbola màgia dels misteris de Chesterton es resol sempre amb explicacions d’aquest món terrenal, i mai apel·lant als miracles o a la metafísica. Chesterton, un autor amb un estil únic, fet de paradoxes i amb una ironia vigorosa, ens va regalar aquest personatge entranyable, que ens descobreix tot el pòsit de la seva visió del món: la d’un esteta que és també devot, un poeta i un enamorat de la vida.Els germans
Par Terenci. 2015
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.La pedra lunar
Par Wilkie Collins. 1993
La gran novel·la de misteri que il·lumina el gènere policíac modern. El misteriós diamant groc d'una gran deïtat a l'Índia…
robat per un oficial anglès, una maledicció que pot afectar qui es queda aquesta joia singular, tres misteriosos indis que volen recuperar-lo, un gran casalot anglès on s’esdevé el robatori de la pedra preciosa a mitjan segle XIX i uns personatges construïts amb mestria. Amb aquests elements Wilkie Collins va escriure La pedra lunar, considerada per T.S. Eliot «la primera, la més llarga i la millor de les modernes novel·les detectivesques d’Anglaterra».La senyora Dalloway
Par Virginia Woolf. 1927
La primera de les novel·les amb que Virginia Woolf revolucionà la narrativa del seu temps. «Virginia Woolf es déu, ningú…
no ha escrit millor que ella.»Milena Busquets Londres, un dia de juny de 1923. La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d'un important membre del Parlament britànic, mare d'una filla adolescent i amfitriona perfecta, està embarcada en l'organització d'una festa que ha de celebrar a la tarda. Durant els preparatius va amunt i avall de la capital anglesa, es troba amb amics i coneguts, i es replanteja fets del seu passat: la relació amb un antic pretendent, amb una amiga afectuosa... Al llarg de la mateixa jornada, però lluny de la laboriositat festiva de la senyora Dalloway, un veterà de la Primera Guerra Mundial, Septimus Warren Smith, intenta gestionar com pot els horrors al·lucinatoris que el turmenten i la marginació social en què ha caigut. Partint d'aquestes dues trames antagòniques, puntejades per salts enrere en el temps i que només s'uneixen a la fi d’una manera colpidora i subtil, Virginia Woolf construeix una de les novel·les més emblemàtiques del modernisme anglès. Gràcies a l’ús magistral, gairebé pioner, de les tècniques narratives més dispars i innovadores -el monòleg interior, la polifonia, el detallisme líric-, Woolf dona una visió exhaustiva de la realitat a la vegada que explora sagaçment el món interior dels seus personatges. El resultat és una novel·la impecable, plena de virtuosisme, de sensibilitat i d'intel·ligència.Jacques el Fatalista
Par Denis Diderot. 2022
Un clàssic universal, una festa de la intel·ligència Hereva de la tradició cervantina i del Tristram Shandy de Laurence Sterne,…
Jacques el Fatalista és una de les grans obres de la Il·lustració francesa i una novel·la enlluernadora, en la qual la successió d'aventures, sovint d'una hilaritat escabrosa i rotunda, i els diàlegs càustics dels seus protagonistes -un criat i el seu amo que viatgen sense destí-, retraten de forma implacable i extraordinàriament brillant els homes i el món. Com demostren Raül Garrigassait i Marina Garcés en els textos que acompanyen l'esplèndida traducció d'aquesta edició, Jacques el Fatalista és un clàssic que seguirà seduint els lectors d'avui, de la mateixa manera que va fascinar el gran escriptor Milan Kundera. La crítica ha dicho:«El fatalisme és la paradoxa de la llibertat. I Jacques el Fatalista, de Denis Diderot, és l'experiment literari i filosòfic que fa d'aquestaparadoxa una festa del llenguatge i de la intel·ligència». Marina Garcés «Quan s'obre un temps de transició entre dos mons, passen coses inaudites. Jacques el Fatalista i el seu amo no representa la vella poètica clàssica, tot i que li ho deu gairebé tot, ni encaixa amb el romanticisme que vindrà, perquè salta per sobre dels segles. De fet, qualsevol lector del segle XXI hi trobarà afinitats amb els experiments avantguardistes i els jocs postmoderns». Raül GarrigassaitIlíada (edició en català)
Par Homer. 2022
La Ilíada és un poema de sostinguda grandesa i ple d’una eterna i crua veritat humana. Homer ens atansa a…
un món ple de violència i de passions primàries, sense matisos, en què el motor de l’acció no és tant Aquil·les com la seva ira. En el darrer any de la guerra contra Toia, Aquil·les, irat contra Agamèmmon que li ha pres la captiva Briseida, es retira del combat. La seva absència ocasiona desastres terribles i provoca la desfeta de les forces aquees. Només una segona i més terrible còlera, causada per la mort del seu amic Pàtrocle, empenyerà Aquil·les de nou a la batalla. Un poema, traduït ara per primera vegada en prosa, d'una sostinguda grandesa i també ple d'una eterna veritat humana, dins una atmosfera de poderosa fantasia.Odissea
Par Homer. 2022
L'Odissea relata el retorn d'Odisseu al seu reialme d'Ítaca, després de la destrucció de Troia. Un retorn llarg i ple…
de perills i aventures, perseguit per la ira de Posidó, però protegit per Atena. Peça fonamental de la literatura d’Occident, l’Odissea és el poema de retorn i de venjança per excel·lència. Seguint les aventures d’Ulisses en el curs de la llarga tornada a Ítaca des de Troia, mentre els pretendents que el donen per mort intenten prendre-li la dona i el reialme, Homer mostra un heroi intrigant, astut i polifacètic, que converteix magistralment en símbol de l’aventura humana universal, en un model de fer i de viure que permet les interpretacions més diverses, ja siguin simbòliques, iròniques, al·legòriques o grotesques.La innocència del Pare Brown
Par G. K. Chesterton. 2022
Presentem en un sol volum tots els relats del pare Brown: els aplegats en els cinc llibres originals més alguns…
que no es van arribar a recollir en llibre, la majoria totalment inèdits en català, i traduïts tots per Imma Estany. El pare Brown, aquest capellà baixet i gras i d’aspecte ingenu, que es mou acompanyat pel seu paraigua, té una de les capacitats deductives més extraordinàries de tota la literatura d’intriga. G. K. Chesterton va concebre el seu detectiu a l’ombra de Sherlock Holmes, encara que allà on el prodigi de Conan Doyle usa la fredor de la lògica i dels detalls científics per desxifrar els enigmes, el pare Brown posa en primer lloc la intuïció alhora que desplega el saber moral de qui ha passat moltes hores dins del confessionari. El pare Brown ens convenç que totes les malifetes dels homes es deriven d’haver traït algunes òbvies i oblidades veritats elementals. Sense la sagacitat del moralista, la lògica i la deducció estan abocades al fracàs. Tanmateix, la tèrbola màgia dels misteris de Chesterton es resol sempre amb explicacions d’aquest món terrenal, i mai apel·lant als miracles o a la metafísica. Chesterton, un autor amb un estil únic, fet de paradoxes i amb una ironia vigorosa, ens va regalar aquest personatge entranyable, que ens descobreix tot el pòsit de la seva visió del món: la d’un esteta que és també devot, un poeta i un enamorat de la vida.Antígona
Par Sófocles. 2022
Antígona, de Sòfocles, és segurament l’expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia…
i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s’ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l’expressió del sacrifici personal a causa d’un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans. Ressenya:«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l’Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»De la introducció de Joan Castellanos i VilaÈdip Rei
Par Sófocles. 2022
Molts crítics consideren Èdip Rei l’obra mestra de Sòfocles. Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i…
de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare. Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l’home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l’intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s’hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d’encarar les dificultats vitals.Els germans
Par Terenci. 2022
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.Els núvols
Par Aristòfanes. 2022
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V a.C.…
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...Lisístrata
Par Aristòfanes. 2022
Lisístrata es va estrenar l’any 411 a.C., en un moment crític per Atenes, cada cop més asfixiada per la guerra…
contra Esparta. Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.